Territorios deshilachados Aina Anderton

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Tutor / Tutora:

David Ortiz, Rosa Pera

Abstract català:

Territorios deshilachados neix de la necessitat de registrar i visibilitzar els costums, els gestos, les veus, els espais que amb el temps estan desapareixent. A causa de l’expansió del sistema capitalista en el s.XX, l'economia s'ha centralitzat en les grans ciutats, promovent un ritme de vida en el qual l'extracció, la sobreproducció, el consum i la immediatesa són els pilars. Per aquesta raó, la memòria de les zones rurals i petites comunitats s'han anat erosionant, perdent així coneixements transmesos de generació en generació.

Amb l'objectiu de visibilitzar la realitat rural i de connectar amb altres ritmes, viatjo a Castrotañe, el poble de la meva àvia a Galícia, per a retratar a través de la fotografia analògica, l'oblit dels pobles, de les seves persones i dels seus sabers. En tornar a la ciutat trasllado les meves vivències a un teler, recuperant, d'una banda una tècnica artesanal, i per un altre, re-filant relats i vivències, donant una nova vida a l'oblidat.

Les estacions, els cicles i els seus ritmes serveixen com a guia metodològica per a articular la narrativa d'aquest treball. Ritmes naturals, aliens a la nostra voluntat o a la nostra pressa. Per molt que vulguem, la primavera no arriba fins que acaba l'hivern. De la mateixa manera, la fotografia analògica i el teixir tenen els seus cicles i els seus ritmes allunyats de la immediatesa. Aquest projecte és una desacceleració, una tornada als ritmes naturals del fer i del crear. Un gest per a retratar aquest territori, intentant mantenir viva la seva memòria, tornant a entramar uns fils que s'estan desfent.

Abstract espanyol:

Territorios deshilachados nace de la necesidad de registrar y visibilizar las costumbres, los gestos, las voces, los espacios que con el tiempo están desapareciendo. Debido al auge del sistema capitalista en el s.XX, la economía se ha centralizado en las grandes urbes, promoviendo un ritmo de vida en el que la extracción, la sobreproducción, el consumo y la inmediatez son los pilares. Por esta razón, la memoria de las zonas rurales y pequeñas comunidades se han ido erosionando, perdiendo así conocimientos transmitidos de generación en generación.

Con el objetivo de visibilizar la realidad rural y de conectar con otros ritmos, viajo a Castrotañe, el pueblo de mi abuela en Galicia, para retratar a través de la fotografía analógica, el olvido de los pueblos, de sus gentes y de sus saberes. Al regresar a la ciudad traslado mis vivencias a un telar, recuperando, por un lado una técnica artesanal, y por otro, re-hilando relatos y vivencias dando, una nueva vida a lo olvidado.

Las estaciones, los ciclos y sus ritmos sirven como guía metodológica para articular la narrativa de este trabajo. Ritmos naturales, ajenos a nuestra voluntad o a nuestra prisa. Por mucho que queramos, la primavera no llega hasta que termina el invierno. De la misma manera, la fotografía analógica y el tejer tienen sus ciclos y sus ritmos alejados de la inmediatez. Este proyecto es una desaceleración, una vuelta a los ritmos naturales del hacer y del crear. Un gesto para retratar este territorio, intentando mantener viva su memoria, volviendo a entramar unos hilos que se están deshaciendo.

Abstract anglès

Territorios deshilachados is born from the need to register and give visibility to the customs, gestures, voices and spaces that are disappearing over time. The rise of the capitalist system in the 20th century has centralised the economy in the big cities, promoting a rhythm of life in which extraction, overproduction, consumption and immediacy are the main pillars. For this reason, the memory of rural areas and small communities has been eroded and the knowledge that used to be passed down from generation to generation, has been lost.

With the aim of making rural reality visible and connecting with other rhythms, I travel to Castrotañe, the village in Galicia where my grandmother lives, to portray through analogue photography, the oblivion of the villages, their people and their knowledge. Back in the city, I transfer my experiences to a loom, recovering on the one hand, a traditional technique, and on the other, re-spinning stories and experiences, giving new life to the forgotten.

The seasons, the cycles and their rhythms serve as a methodological guide to articulate the narrative of this work. Natural rhythms, beyond our will or our haste. As much as we might want it, spring does not come until winter is over. In the same way, analogue photography and weaving have their cycles and rhythms far from immediacy. This project is a deceleration, a return to the natural rhythms of making and creating. A gesture to portray this territory, trying to keep its memory alive, reweaving threads that are unravelling.